En busca del "Estoque del pepins" a Park Paladium.

Gran dia va ser el Dissabte abans de Sant Jordi, on la "troupe" del "som una nació" va repetir jugada en un memorandum especial dedicat al nostre tant estimat Pepins.
L'objectiu de la nostra expedició era clar, conquerir Park Paladium i veure "El Estoque del Pepins"*(1)* penjat sobre el sofà de Park Paladium Sabadell.

Els expedicionaris experimentats en la recerca sobre el terreny que em van acompanyar van ser:
Josep Lluís Silva (Pelé)
Victor Hernandez (Chinorri)
i 2 guies experts en la zona.


Tot estava planejat, fariem un assalt a la Sal abans per comprovar si lluiem suficient (o colavem) en un ambient de 16 anys en un Dissabte tarda un pel pederasta. Un cop comprovada l'efectivitat de les nostres arts ninja de camuflatge procediriem a atacar el camp base de l'enemic, Park Paladium, un castell amb fortes muralles i altament vigilat.

Un cop organitzades les esquadres secretes, posats tots els detalls en comú i equipats amb la vestimenta adequada (el mateix uniforme de batalla que utilitzava quan tenia 16 anys) vam entrar camuflats a la Sal... Potser per sort potser per desgana de la vigilància pagana de la Sal, ningú va sospitar res tot i mirar un DNI amb data del 1982. Un cop dins, l'objectiu era passar desapercebuts, és per això que els 2 colaboradors "freelance" van procedir a botar i fer gestos i balls igual que els nadius de la zona forçats pels 2 guies que entenien les costums de la tribu, ens vam colocar a un turonet anomenat Podium, d'on haviem de poder comprovar si des de l'horitzó els "matxaques" sospitaven res. Gran idea va ser pujar allá a dalt per passar desapercebuts -_-' , tot i que de bon començament al baixar d'allà em van caçar 3 colaboradores de l'enemic amb 16 anys, les quals animades per la festa van intentar caçar a la desesperada 1 muak dels meus, on qualsevol hauria denunciat un cas de violació o un intent de clavar caixalada al bestià (i aixó que sempre havia pensat que el bestià era la part contraria) vaig sentir-me com el pinso que donen als animals, carn fresca arrivaba a la Sal i l'havien de mossegar a la desesperada. De totes maneres aquest ensurt inicial va ajudar-nos a entendre que la nostra missió havia sigut un èxit rotund, haviem camuflat el nostre origen d'un altre mon en un altre pla eteri. Un cop desempellegat d'aquelles abraçades desesperades cap a mi vam retirar-nos cap a una zona amb menys multitud per confirmar que allà on hi havia més visiblitat també passavem desapercebuts, be, tots menys jo, ja que per segona vegada em va demanar rollo una noia de 16 anys... El Josep Lluís i jo ja en teniem prou, ja saviem que la missió a Park Paladium aniria sobre rodes, tot i així el Victor havia sigut mossegat (o havia mossegat ell, es una dada no confirmada encara) per un vampir i els 2 colaboradors havien sigut emmetzinats durant la veguda que servien en aquella festa sense que nosaltres ens en donguessim conta; van quedar encantats i no recordaven l'objectiu principal de la missió: conquerir Park Paladium i fer turisme per veure "El Estoque del Pepins"® (i en el meu cas penjar les botes després de 2 anys sense anar de gresca). Després d'intenses negociacions vaig aconseguir alliverar-los d'aquell deliri i dirigir-nos a l'objectiu principal, pero un de nosaltres havia desaparegut, el Josep Lluís va caure "al lado oscuro de la fuerza" i se'n va anar abans de completar la missió (És que vull anar a sopar - va dir en declaracions a la prensa). :(


La cara del Victor després de ser mossegat (esquerre) i jo.

Un cop rescatat el Victor i els 2 guies vam anar a Park Paladium a veure el tant ansiat "Estoque del Pepins". Només entrar ens vam adonar que aquell lloc no era el que era abans, (- Dimonis! - va dir el Victor, i tots vam començar a mirar a veure quina tia bona havia vist pero només vam veure noies amagant la cara), aquell lloc estava posseït, totes les noies amagaven la cara quan les miravem i darrere nostre es va començar a formar un grup de dimonietes que s'anava acumulant. Ja era tard i el rellotge estava a punt de tocar les 12 de la nit (resta-li 2h) i tots temiem un atac inmient. Vam anar directes al sofà, vam mirar amunt, vam senyalar allà a dalt (Oh! Mira El estoque del Pepins!) ja l'heu vist no? Doncs cames ajudeu-me vam girar-nos i cap a la sortida, jo vaig proposar jugar a bolos i fer un straight al grup de dimonietes que teniem davant, ho vam intentar però no va sortir be, tots van passar menys jo que vaig quedar atrapat durant mitja hora... amb l'excusa que s'havia de fer cua per recollir objectes personals (una estaca i uns quants alls en el meu cas).


A la foto ampliada ho veureu. A Paladium hi havia Dimonis! xD
Victor! Quina por quina por!! o_O

Us heu adonat que a les fotografes amb flaix hi ha gent que surt amb els ulls vermells i hi ha gent que no? Estic segur que va en funció del grau de maldat que acumulen :P Aquesta de darrere era una nena dolenta xD I el Victor i jo, uns angelets ^^

*(1)* Vejeu "Memories de Park Paladium", per Albert Ferrer (Pepins).